L’ERMITA DELS SANTS DE LA PEDRA

La casa on s'ubica aquesta ermita és el tradicional casalot rural vinculat a una explotació agrícola que compta entre les seues dependències més significatives, a part de l'ampli vestíbul, la cuina-llar, el pati i la quadra, tots elles en la planta baixa; i les habitacions, el menjador i la cambra estan en la planta superior, amb un espai important, a nivell de l'accés per a l'oratori, que ha significat per a la població, l'emplaçament de les imatges dels Sants Abdó i Senent; de tradicional devoció popular entre la població de l'Alqueria de la Comtessa com a protectors de l'agricultura. Per aquest motiu, la ubicació del dit Oratori-Ermita, queda situat en la planta baixa amb accés independent des de l'exterior, per a facilitar l'entrada i les visites de la població, constituint, doncs, l'eix de l'antic “Porrat” que, en honor als Sants, se celebra la segona setmana de setembre.

 

Descripció de l'immoble

L'edifici ha patit al llarg del temps certes transformacions, a pesar de les quals, no han suposat la completa desfiguració de la tipologia original típica d'aquest tipus d'edificacions rurals.

 

Immediat a l'accés principal, ens trobem amb l'ampli vestíbul que defineix per mitjà d'un arc rebaixat la primera crugia que arrenca l'escala principal d'accés a la planta superior. Aprofitant la volta de la mateixa, s'habilita un “rebost”. Traspassant dit arc es situa l'àmplia llar-cuina amb una xemeneia de considerables dimensions que ocupa tot l'ample de la mateixa, havent-s’hi habilitat dos xicotetes habitacions amb accessos oberts per davall de l'àmplia campana d'arreplega de fums. Hi ha una tercera habitació situada darrere de l'escala principal que dóna accés des de l'interior de la casa a la capella o ermita.

 

A continuació de la segona crugia s'obri el gran pati de la casa rodejat de tàpia-mur massís d'una altura igual al de la planta baixa. En dit pati trobem quadres de dos crugies definides per tres arcs carpanells sobre els quals es situa el dormitori on es repetixen els arcs, en aquest cas, de mig punt. També apareixen les restes de les pilastres que sustentaven el tradicional parral, protegint l'accés al pati des de l'interior de la casa.

 

Segons descriu Vicent Gràcia en el llibre de festes de 1996, “en la segona nevada, trobem una estança ampla amb la llar al fons. En la paret que dona al pati, estan practicats uns buits, un per accedir al pou i poder tenir aigua fresca, i un altre on es dipositaven les gerres, per tal que no estiguessen per terra. En la paret d’enfront hi ha un arc que dona accés a una habitació, que probablement, quan es degué construir la capella, feia els efectes de sagristia, doncs per ella es pot accedir a la capella. Podem aventurar que es degué fer al segle XVII o principis del XVIII.”

 

La capella presenta l'altar-retaule sobre una grada de xicoteta altura. A uns dels laterals de l'accés exterior es conserva una de les dos aiguabeneiteres d'aigua beneïda. Així mateix es conserva en el lateral dret el xicotet púlpit elevat de fusta.